Jordi Marcè
cronologia
- 14 habitatges. Altafulla
- 26 habitatges. Altafulla
- 29 habitatges. Altafulla
- Altafulla 13 habitatges.
- Altafulla 18 habitatges.
- Altafulla 24 habitatges.
- Altafulla 24 habitatges.
- Barcelona 21 Habitatges.
- Barcelona. 24 Habitatges.
- Blanes 70 habitatges.
- Calvià 40 Habitatges.
- Calvià 40 Habitatges.
- Canvi d’ús Segovia
- Canvi d’ús. Edifici ‘La Calera’, Àvila
- Cervantes 22 Segovia. Canvi d’ús - Projecte d’execució
- Conjunt residencial PAU-17 Vilafranca
- Creixell 76 habitatges.
- Creixell Edificis d’habitatges
- Creixell. 28 habitatges.
- Edifici Pitarra Projecte bàsic
- Edifici Pitarra Projecte d’execució
- Edifici d’habitatges Barcelona
- Edifici d’habitatges a Cabrera de Mar
- Eivissa 60 habitatges.
- Els Munts 34 Habitatges.
- Estudi Previ 1.Panamà
- Estudi Previ 2.Panamà
- Façana. Eivissa
- Guelma 1500 habitatges.
- Ibiza 15 habitatges.
- Igualada 36 Habitatges.
- La Calera Ávila. Canvi d’ús - Projecte d’execució
- Llinars Bloc d’habitatges
- Mansarda Cervantes 22
- Mila 379 habitatges.
- Montecarlos 60 Habitatges.
- Murcia Torre d'Habitatges
- PMU-06 Palamós Estudi Previ 80 Habitatges
- PMU7. Palamós 20 Habitatges
- Palma de Mallorca. 80 Habitatges.
- Platja d'Aro 15 habitatges.
- Reus 12 Habitatges.
- Reus 80 Habitatges.
- Reus 80 Habitatges.
- Ridaura HPO
- Sabadell 20 Habitatges.
- Sabadell 21 Habitatges.
- Salt 20 habitatges.
- Sant Adrià del Besòs 72 Habitatges.
- Sant Iscle 3 edificis d’habitatges
- Sitges 24 habitatges.
- St Feliu 11 habitatges.
- St Feliu 8 habitatges.
- St. Feliu 33 habitatges.
- St.Adrià Besòs 72 Habitatges.
- Sta.Cristina 116 Habitatges.
- Tarragona 100 Habitatges.
- Teià HPO
- Teià – Migjorn 12 habitatges
- Terrassa Edifici d’habitatges
- Vilafranca 12 habitatges.
- Vilafranca 12 habitatges.
- Vinaròs Edificis d’habitatges
- Vivendes.Andorra
Edifici d’habitatges entre mitgeres a la zona de Poblenou de Barcelona. Avantprojecte
El projecte té un doble objectiu: millorar el paisatge urbà recosint els fronts de carrer a la cantonada, per consolidar el xamfrà com a imatge visual característica de l’Eixample barceloní i, al mateix temps, generar habitatges en una zona tensada, de màxim interès per a la ciutat.
Es tracta d’una actuació “quirúrgica” que permet recuperar un racó desaprofitat, millorant el seu entorn i el teixit urbà de tota la zona. La parcel·la té una superfície de menys de 200m2, però una màxima visibilitat en el xamfrà.
A causa de la geometria irregular i la mida de la parcel·la, no és possible estandarditzar i simplificar la distribució interior dels habitatges; aquesta parcel·la necessita una solució a mida, per cosir el front urbà en xamfrà. Els habitatges resultants tenen pràcticament la mateixa superfície però són diferents geomètricament: l’habitatge tipus 1 és allargat i profund, l’habitatge tipus 2 és compacte i amb el doble de façana a carrer.
La composició de façana agafa com a referència l’edifici residencial veí. Es respecten i reprodueixen els nivells, la proporció de les obertures, l’equilibri buit/ple, etc.
Els materials i colors de façana s’escullen per fer una transició o articulació visual correcta entre l’edifici d’arquitectura tradicional i l’edifici modern.
Es tracta d’una actuació “quirúrgica” que permet recuperar un racó desaprofitat, millorant el seu entorn i el teixit urbà de tota la zona. La parcel·la té una superfície de menys de 200m2, però una màxima visibilitat en el xamfrà.
A causa de la geometria irregular i la mida de la parcel·la, no és possible estandarditzar i simplificar la distribució interior dels habitatges; aquesta parcel·la necessita una solució a mida, per cosir el front urbà en xamfrà. Els habitatges resultants tenen pràcticament la mateixa superfície però són diferents geomètricament: l’habitatge tipus 1 és allargat i profund, l’habitatge tipus 2 és compacte i amb el doble de façana a carrer.
La composició de façana agafa com a referència l’edifici residencial veí. Es respecten i reprodueixen els nivells, la proporció de les obertures, l’equilibri buit/ple, etc.
Els materials i colors de façana s’escullen per fer una transició o articulació visual correcta entre l’edifici d’arquitectura tradicional i l’edifici modern.
Situació: Barcelona
Any: 2026
Client: promotor privat
Superfície: 980m2
Any: 2026
Client: promotor privat
Superfície: 980m2